LA USC DI LADINS 14.11.2014


L'articolo a cura di Valentina Redolfi della Usc di Ladins, parla del premio Menzione Speciale Gran Guinigi per il libro Scedola-Patofies a Lucca Comics & Games 2014.


"PATOFIES" MENZIONÀ A L'OSCAR DI COMICS
La regoeta di comics de Scedola, personaje de La Usc di Ladins e vegnù fora dal lapisc e dal cef de Manuel Riz se à fat valer al "Gran Guinigi" de Lucca

Con na menzion spezièla al festival "Gran Guinigi" de Lucca de chest an, "Scedola-Patofies" l'é ruà anter i miores libres de comics del 2014. N gran onor e na bela sodesfazion l'é stat chest pest ben segur per sie autor Manuel Riz e tel medemo temp ence per dut nosc raion ladin che l'é l teater de la maor pèrt de la Patofies de Scedol e ence per La Usc di Ladins e l'Union Generela di Ladin dla Dolomites, che del 2000 aea dezidù de cerder perorio Scedola desche personaje per la caricatures e Patofies de nosc sfoi.
Prejentà chest an te Fascia en ocajion de l'Aisciuda Ladina, l liber l'é na regoeta de duta la Patofies publichèdes n'outa al meis su La Usc di Ladins del 2006 al 2013. L protagonist, descheche duc saon, l'è Scedola, vegnù fora dal lapisc e da la idees de Manuel Riz da Cianacei, che te duc chisc egn à moscià a na vida ironica e pizochenta che che sozedea stroz per la valèdes ladines, tocian argomenc e personajes zenza sparagnèr nia e nesciugn.
L liber l'è stat dat fora dal Comun General ensema a l'Union Generela e la grafica é de la firma Misign da la Val Badia, l tol ite 68 Patofies con test originèl per ladin con japedela traduzion di tesc' per talian. Apede a chest l'é ite ence trei toc introdutives: un de l'artist fascian Claus Soraperra su la storia de la satira te la ladinia dal scomenz del 1900; un de l'autor de comics Giuseppe Palumbo sul lengaz di comics aldidanché e ence n toch de Manuel Riz su la naa de Scedola.

La Menzion spezièla
Via per chest l liber, fresch de publicazion, à tout pèrt al Comics & Games Festival e l'à vent la menzion spezièla.
Chest festival l vegn fat dal 1967 en cà a Lucca, olache per l'ocajion se bina jent da dut l mond; l'é la più emportanta rassegna talièna de setor, seconda al mond per numer de partezipanc dò l comiket de Tokyo. Endèna chest festival l moment più spetà lé l'assegnazion del Gran Guinigi, n pest dat da na jurìa de esperc ai miores prodoc del setor di comics.
A Manuel Riz ge aon domanà coche la é stata e l ne à spiegà più avisa del recognosciment e del pest e l ne à contà che chest Gran Guinigi, l'é conscidrà l'Oscar talian di comics, l'é autores e editores da dut l mond e adertura chest an a la premiazion, a consegnèr i recognoscimenc, l'era l regist Gabriele Salvatores.
"cognoscee l Festival e l concors percheche tel setor di comics l'é emportant- ne à contà Manuel Riz- via per de jugn é manà l liber al concors. che tol pèrt a chest festival l'é autores de comics de nonzech e cognosciui te dut l mond e en dut chest an i à tout ite 205 publicazions. Anter duc chisc son ruà a ciapèr la menzion spezièla e chest me fèsc gran piajer. Ogne an ge vèrde ai venjidores, e no l'é che ogne an vegne dat la menzion spezièla, donca me fèsc amò più onor che chest an i l'abie metuda per la Patofies. Me endespièsc giusta de no aer podù jir a la zerimonia de premiazion. Son vegnù a l saer da internet e canche é telefonà l'é vegnù fora che l'é stat n fal de l'organisazion, no aee ciapà la comunicazion".
En vender ai 31 de otober donca l'é stat la premiazion e "scedola-Patofies" l'à ciapà na menzion con chesta motivazion:"Con una creatività bizzarra e imprevedibile Manue Riz ci consegna un'imperdibile e unica lezione di ladino".
Chest travert arjont da Riz con "Scedola-Patofies" l'é l più emportant de sia cariera de autor de comics. Recordon ence che l'an passà l'era ruà terzio a la Bienala Internazionèla de l'umorism de l'èrt de Tolentino e secondo al concors de comics dedicà al fumetist talian Andrea Pazienza e che aea fat ruèr Riz su la revista XL de Repubblica.